Entre la poesia en prosa i el conte literari

Es tracta d’una anàlisi de la narrativa breu del contista valencià Ernest Martínez Ferrando des dels seus inicis (Les llunyanies suggestives i altres proses, 1918) fins a les reelaboracions ja en la Postguerra d’obres fonamentals com ara Primavera inquieta (1947) i l’intent posterior de reincorporar-se a la vida literària amb narracions noves com les incloses a L’altre geperut i alguns contes més (1962).