Darrere les tanques

Una noia aguanta un llençol desplegat.
Tot amagant-s’hi ve a primer terme de manera
que el llençol abraci el fotograma.
Joan Brossa, “Vivàrium”.

Pres l’ull que divisa allò nuós
de qui és diví i no endivina res
distant per pretensió que tot
ha estat vist i revisat o tret
d’ironia surt del tortell sutjós
que sosté l’arsenal de l’àngel
pervertit de pit i ho mostra
tot menys els grans temes.
Així, si les vergonyes són amples,
que siguin afirmacions erectes.

Mal que sigui amb aücs
d’adzembler, l’adalil
del nadir s’avé
a badar la boca al vent
de xaloc, a contrafur
dels xabecs de l’atzar.

Així, com balla l’aigua
als ulls, l’aixeb eixirà
a la babalà, a l’aduar
almohade, malbaratat
pels almanjanecs
assassins d’icones
mutazilites.

Aquests, entercs
com el caluix
de l’atzavara, sollten
els rocs
i aquí terra deixo el gec,
tot empedregant
l’alduf
de l’atzur
en nom dels almagests.