La lliça bruta

En l’època de les grans concentracions urbanes, del progrés, encara perviu un món per al qual res, o pràcticament res, no ha canviat. En els masos disseminats, la relació i l’aïllament de les persones marquen un ritme que contrapunta terriblement el món d’avui. Gats esclafats, una truja muntada, la bestialitat amb què es presenta el desig, el terror viscut per dins, l’alliberament del paisatge obert dels terrers van dibuixant de mica en mica la psicologia turmentada d’uns personatges que, sense ser-ho, semblen extrets del pou del temps. En l’aparent quietud dels masos i camps d’un mes de juliol els esdeveniments — també del passat — es precipiten, com les espigues en temps de sega, implacables.