En altres coses

És de nit i m’hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d’abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me’n recordo
d’un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.

Si la mort si la malaltia
de l’altre són també la nostra
pròpia mort i malaltia
aquest cop sec aquest udol
tallant del gos atropellat
la sang de les potes inertes
el gest tibant el cap els ulls
envidreïts de nina vella
em diuen què de quina
meva sort?

Evoco la teva memòria
per unes marques de vi sec
damunt del marbre de la cuina.
Hi passo el dit. No sé qui fa
de marbre, avui, ni qui de lila
cercle concèntric assecat
i repetit. El vi i l’ampolla
ja no existeixen, i per mi
tornem tots dos a donar voltes
sense destí dins d’aquest dit
com en un cotxe sense portes,
com en un xoc sense final.