Magrana

Som l’espill on es mira l’arbre, i som l’arbre, escorça de planetes llunyans. Som la veu, i som l’eco, el cràter que ha oblidat el sabor de la lava. Som la lava. Els rius subterranis. El vol erràtic del falcó. El reclam sedós del caçador d’estels. Som el somni. El tigre que ens empaita dintre el canyar. Els llavis que ens besen. El rastre de les ungles sobre la pell. El crit ofegat. La mirada perduda dins els plecs del cervell. El suc apegalós entre les mans. L’abandó del cos. El cos. Un ram de pluja. Un clap de cel.

Som la matèria i l’esperit que crea la matèria. El fem i les maduixes. El llepó i l’aigua clara. Les esferes opaques. Amb una ullada alcem un paisatge, i som el paisatge i l’ull tancat que el mira. Les selves mullades. Les vastes tenasses. Els esborralls lluminosos de Cy Twombly. El cuc que sojorna en la poma i esdevé carn de poma. Pinyol de préssec. Cor de saltamartí. Huracà tornassolat de les planícies.