Encara que sents com creix la nit

Un advocat de prestigi retorna, a les velleses, al lloc on va néixer, fet que provoca la inevitable evocació del passat i la denúncia de la profunda transformació que ha sofert l’illa. La crítica del model turístic i de l’especulació urbanística serveixen de fons a la remembrança d’un amor turbulent i apassionat i a les seves conseqüències imprevistes. Ca s’Hereu, la possessió que simbolitza el paradís perdut del passat, amaga també els recers més ombrívols de la conducta humana, com ara la covardia, la cobdícia o l’egoisme. Encara que sents com creix la nit ens revela, de manera sòbria i elegant, l’evolució d’una societat mallorquina en franc declivi dels seus valors, exposats sempre al fenomen del progrés, que implica, per damunt de tot, la pèrdua d’identitat.