Cants a la pàtria

Dia ben agradós és per a mi el d’avui, en què, per condescendència vostra, em doneu una de les presidències d’aquest certamen (…) amb aquesta mostra de benvolença heu significat que admeteu com a fill de la vila a qui us parla, que si bé no ha nascut en ella, en ella hi té el casal de son pare (…) an ella s’obrí el seu pensament i el seu sentir als efectes més grats de l’ànima (…) en ella va començar a parlar aquesta enèrgica llengua catalana, que és més bella que totes les altres llengües del món.

El Vendrell, voltat de vinyes que el pagès amb el seu art exquisit treballa, carregades a l’estiu del fruit saborós d’on regala a doll fet el vi ardentíssim per a encendre la sang de les venes. El Vendrell, amb les seves arbequines de verdors cendrejants i eternes, ací i allà aixecant-se en les parades com a pastors de ramats guardant els seus ceps que al seu entorn pasturen ; amb els seus garroferars de verd maragda, que quan els hi abasten el fruit de la collita ja s’ha ensenyorit el novell de les brancades que aimen les alenades de la mar tebiona i per a aspirar-la sembla que s’enfilen per les roques enfonsant-hi les urpes dels peus fins a les entranyes.