El bruel

Joana: (…) Deixem aquest paratge!
Per sempre més, deixem aquest cortal
i aquestes aigües mortes,
i anem a la ventura
seguint tots els camins fins on puguem
trobar una pau més franca i més segura
que aquesta pobra barca i aquest rem.

[…]

Cavaller: (…) si aquest infant que cerco adelerat
en son cor generós al fi em perdona
del mal que li he fet i el meu pecat
més pregon que els estanys de la Maçona (…)

Joana: Vós podeu ben guiar-nos:
doncs sabeu
si al fons de la Serpa o la Maçona
que l’heu feta estimbar (…)

Cavaller: La vostra veu,
què té la vostra veu, que m’esborrona
com aquesta cabòria que conteu
del bruel i dels bous, estranya dona!

Talment el cavaller cansat de lluita
que en ser vell es disfressa d’ermità,
el rec, per convertir-se en pa i en fruita,
sap fer de moliner i d’hortolà.

[…]

Tot fa un vel de misteris vora el rec del Molí.
És l’hora dels inicis. Deixa’t dur pel camí.