Una dona s’atura en el camí

Es tracta de la novel·la més important de Martínez Ferrando. L’autor la va escriure animat per diversos crítics literaris que l’encoratjaren a fer un salt qualitatiu des del gènere del conte cap a l’escriptura d’obres més ambicioses. L’any 1935 l’obra va guanyar el premi Crexells, potser el més prestigiós per als narradors catalans de l’època.

L’argument ens situa a la Barcelona dels anys trenta. Dues germanes òrfenes, Carme i Natàlia, hi viuen una solteria força insulsa fins que Enric, un home d’origen aristocràtic i comportament desconcertant, comença a sol·licitar l’amor de Natàlia, potser la més bonica de les dues germanes, i sense dubte la de caràcter més viu i somiador. L’amor entre ambdós joves, que en un principi pren la forma d’un nuviatge més o menys estable, canvia sobtosament quan la mort de la mare d’Enric provoca en aquest un canvi de caràcter radical. Els episodis psicòtics, ja habituals en Enric, s’agreugen llavors de manera considerable, i Natàlia, com a conseqüència, comença a replantejar-se el seu futur.

El mateix Vicent Alonso es refereix a diverses mancances de l’obra, com per exemple el seu ritme irregular. Altres crítics com Manuel Montoliu i Palau i Fabre destaquen el caràcter superficial dels personatges, l’excessiva autonomia argumental dels capítols o la manca d’interés de l’autor per esgotar la trama i portar-la per sendes col·laterals. Comptat i debatut, tots els crítics esmentats coincideixen a subratllar que Una dona s’atura en el camí és una novel·la concebuda realment des de la tècnica del relat breu. “L’obra de Martínez Ferrando -afegeix Montoliu-, ja a les primeres pàgines, passat el primer capítol, salta per damunt del marc del conte, dintre del qual havia estat concebuda, i perd tot interés per a recuperar-lo només en els moments en què l’autor torna a la tonalitat inicial del conte.”

Tot i les crítiques, Una dona s’atura en el camí destaca, segons Alonso, per diversos aspectes positius com ara la introducció de símbols o la presència d’un cert psicologisme epidèrmic en sintonia amb les teories de Freud. En paral·lel, la tècnica de l’autor deixa moments de gran bellesa i mestria formal, comparables sens dubte amb alguns dels millors passatges dels seus contes.