La base de dades de les Lletres Catalanes
S’especialitza en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 hi és professor de tallers d’interpretació. Entre els anys 1976 i 1980 escriu regularment sobre teatre a la revista El viejo Topo.
El viejo Topo.
Entre altres obres, dirigeix El despertar de la primavera (1978), de F. Wedekind (premi de la crítica Serra d’Or 1979 al millor espectacle de l’any); Antoni i Cleopatra (1980), de W. Shakespeare; Els Beatles contra els Rolling Stones (1981), escrit per ell mateix i per M. Casamayor; Brossàrium-1 (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater, de J. Brossa; La filla del Carmesí (1987), de J.M. de Sagarra (premi Associació d’Espectadors de Reus al millor espectacle de l’any); Això és autèntic (1988), de T. Stoppard; American Buffalo (1993), de D.Mamet; En la solitud dels camps de cotó (1994), de B.M. Koltés; Anatol (1996), d’A. Schnitzler; Després de l’assaig (2002), d’I. Bergman; La ley de la selva (2001), d’E. Lindo; Sik-Sik i El barret de copa (2003), d’E. de Filippo, i Mathilde (2004), de V. Olmi.
El 1982 rep un accèsit al Festival Internacional de Teatre de Sitges per Cavall al fons, de Joan Brossa, i el 1983 rep el premi Adrià Gual al millor projecte de muntatge per L’amansiment de l’harpia, de W. Shakespeare.