Joaquima Jaume Carbó

De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra. El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià (Barcelona), d’on sortí el 1961.

Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura. En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana. Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona.

En vida publicà només dos reculls de poemes: el 1986, El temps passa a Cadaqués, al qual seguí Pels camins remorosos de la mar (1990), guardonat amb el premi Carles Riba. L’any 1991 guanyà també el premi Cadaqués Carles Rahola de periodisme per l’assaig Anna Maria Dalí i Cadaqués, sobre la germana del pintor. Pòstumament hom edità Poesia completa (1994), que inclou el poemari inèdit Del temps i dels somnis, Quatre sonets (1994) i Misterioses fruites (2004).

La seva poesia, de factura classicista, construeix sobre les vivències al seu poble un univers simbòlic de gran potència evocativa. En honor seu, a partir del 1995, dins dels Premis Literaris de Cadaqués, hom atorga el premi de reconeixement a la trajectòria literària Cadaqués Quima Jaume.