La base de dades de les Lletres Catalanes
Estudis: llicenciada en Filologia hispànica (1974) i doctorada en Filologia catalana (1985) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment n’és professora titular.
Estudis Romànics, L’Avenç, Llengua & Literatura, Quaderns d’Estudis Arenyencs, Serra d’Or, Caplletra, Escola Catalana, Circulart
Les seves línies d’investigació són l’estandarització i codificació de la llengua, la lingüística històrica i la relació entre llengua i mitjans de comunicació. És curadora de l’edició de ‘Gramàtica i apologia de la llengua catalana’ de Josep Pau Ballot (Alta Fulla, 1987).
En tornar de Bilbao, Fabra es va traslladar a Badalona, al carrer de la Real, 164, fent cantonada amb la riera de Matamoros. Badalona era aleshores un poble mariner molt apropiat per a un home que havia trobat el gust a viure lluny de les grans ciutats. I ideal per a Teresa, la filla mitjana, a la qual, per la seva poca salut, els metges havien prescrit els aires i els banys de mar. Quan els badalonins parlaven dels anys que Fabra va viure a Badalona, a la casa de la carretera, feien referència als gats que hi tenia. Aquell munt de gats que prenien el sol (…) mentre Fabra, instal·lat al seu despatx escrivia, llegia, voltat de gramàtiques i diccionaris. També esmentaven les excursions a Teià, els banys de mar a Montgat i el costum d’anar a jugar a tennis, amb la seva fill Carola. En canvi, quan Fabra parlava d’aquells anys sempre es referia als milers d’hores que havia passat al tramvia, de camí cap a la feina i de tornada a casa.