La base de dades de les Lletres Catalanes
Estudià a la facultat de Belles Arts, on es va fer amic del futur escultor Josep Maria Subirachs, també fill del barri del Poblenou,[1] i inicià una carrera artística com a pintor, que abandonà molt aviat per la literatura. S’ha dedicat a les arts plàstiques com a professor d’art i és coautor de diversos assaigs sobre art i pedagogia de l’art.
Dedicat inicialment a la prosa narrativa, Ricard Creus va escriure molts anys sense publicar i es va donar a conèixer com a poeta pel fet que els primers llibres publicats eren de poesia: Cendra amb foc (1975), Poemes de l’altra veu i de la meva (1976), 36 poemes a partir del 36 (1978) i Si em dónes l’adéu no et prenc pel mot (1979). El 1983 es publica l’obra en prosa Mutacions i fins al 1985 no va veure la llum un dels seus primers treballs narratius, la Trilogia dels hereus, que apareix en dos volums: L’ocell (1985), que obté el premi Andròmina de narrativa i Temps imposat, amb les novel·les Les trampes i La runa (1986). El 1987 guanya el premi Sant Jordi amb la novel·la Posicions i el 1991 obté el premi Rosa Leveroni de poesia per la seva obra Retornar a Itàlia. Es publiquen dos llibres més de poemes: Jo amb mi i altres poemes (1994), i M’estimo el cos (1997) i una novel·la: Vol Barcelona-Mèxic (2000). El 2006 Edicions Proa publica el volum Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003 que conté l’obra completa ordenada segons la data de creació; també hi incorpora poemes inèdits i una mostra dels poemes més recents.
El 1986 es publiquen per Edicions-62, Col·lecció El Galliner nº 91, les obres de teatre Entre aigua i anís” i “Jo vinc d’un altre temps. L’obra “Entre aigua i anís” va ser estrenada a Badalona, el 13 de desembre de 1986 per Arrels, grup de teatre. Els intèrprets van ser Felicitat Comas i Josep Solaz, sota la direcció de Neus Viñas. És autor de la cantata Cantijoc per a cor infantil, narradors i orquestra, que va ser interpretada, amb música de Josep Pons, a la XXV Trobada de Corals Infantils de Catalunya organitzada pel SCIC el 1992. També té publicades diverses obres de literatura infantil i juvenil, una de les quals, Una pedra per corona (1979), va ser la primera obra en prosa que va publicar.
Qüestions d’Art, Qüestions de Vida Cristiana, Cavall Fort, El Pont, Reduccions, La Font del Cargol, Perspectiva Escolar, Cuadernos de Pedagogía, Tele-Exprés, Avui, El Ciervo i El Periódico.
El 1952 deixa la pintura per les lletres. Autor de “Cantijoc: cantata per a cor infantil, narradors i orquestra”, Barcelona (1992) i d’algunes obres sobre temes d’art i pedagogia de les arts plàstiques
Formulari d'enviament de postals (Envia un missatge per mail a qui desitgis, la postal s'inserirà automàticament.)
Del cel blau va ploure cendra
quan van volar els ponts,
cendra de les cases,
dels arbres, dels marges,
dels homes, de les il·lusions;
ja feia dies que l’horitzó retrunyia
i la fressa es replegava assetjant-nos,
de casa meva a casa els avis
ens separaven dos ponts,
quan vaig passar el primer
vaig veure uns homes que hi furgaven,
vaig veure també com farcien el segon
als extrems i al mig amb barrinades;
jo tenia deu anys i bones cames
però no sabia cap on m’havien de portar,
—He d’anar a donar un encàrrec a l’àvia,
quan torni encara podré passar?
—Sí home, sí, passa tranquil,
això només ho fem per precaució.
De llavors estant no vaig parar de córrer.
Vaig dir als avis el missatge dels pares:
—Passi el que passi, aquesta vegada
ja no ens mourem de casa.
I vaig passar els dos ponts
i va ser aquella nit
que els homes, les idees, els arbres, les cases
i tantes altres coses que estimàvem
junt amb els ponts van volar al cel per ploure fetes cendra.