Jordi Pàmias i Grau

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona amb Antoni Badia i Margarit, Martí de Riquer, José Manuel Blecua Perdices i Francesc Marsà. Després treballà com a professor de literatura a Guissona, Bellpuig i Lleida. És membre i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. Ha rebut nombrosos guardons literaris. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La seva obra poètica és construïda amb una gran varietat de fórmules expressives i concebuda des d’una visió depurada i estilitzada de les successives etapes de la vida i dels éssers humans. Ha sigut un dels descobridors de la tradició poètica de les terres de Ponent i ha fet de pont entre les antigues i les noves generacions de poetes lleidatans.

La poesia i la vida es relacionen estretament en Jordi Pàmias: totes dues creixen per una recerca de la puresa, d’una claredat que és alhora ètica i estètica. Estèticament, aquesta puresa es concreta en uns principis clàssics (claredat, harmonia, equilibri…) que, des del punt de vista ètic, es corresponen amb la claredat de la joia, la nitidesa de l’alegria de viure, preservada contra tota acció o fenomen enterbolidors i identificada en última instància amb Déu.

El seu primer llibre de poemes, La meva casa, va veure la llum l’any 1969 arran de guanyar el Premi Joan Salvat Papasseit. Després d’aquest vindrien altres poemaris, també mereixedors de premis ben diversos. D’entre ells caldria destacar Flauta del sol (premi Carles Riba, 1978), Àmfora grega (premi Vicent Andrés Estellés, 1985) o Narcís i l’altre (premi Miquel de Palol, 2001).

La qualitat i la constància de la seva escriptura l’han convertit en una de les veus més representatives de la seva generació, i en un referent per als nous autors. Tant és així que l’any 2002 va guanyar el premi Josep M. Llompart al millor llibre de l’any, pel recull de poemes Narcís i l’altre.

També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre (Camí de mort, 1979) i l’assaig (Quadern de tres estius, 1986). Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l’Institut Màrius Torres de Lleida.