Marc Granell

Nascut a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar les carreres de filosofia i filologia a la Universitat de València, però no les va acabar. Va treballar de traductor i editor en la Diputació Provincial de València fins al 2018 en què es va jubilar. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conéixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director, entre altres, de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979).

Als anys 90 va publicar diversos poemaris com Fira desolada (1991), Versos per a Anna (1998), Corrent de fons (1999) i Matèria d’ombra (1999). L’any 2000 va reunir tota la seua poesia en Poesia reunida. 1976-1999. El 2015 publicà a Bromera una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica; i l’any 2017 apareix la seua poesia reunida en el volum Poesia completa 1976-2016.

És traductor d’Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l’espanyol, entre altres; és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. El crític literari Josep Iborra[3] afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d’una poesia metafísica que canta l’exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L’illa amb llunes).

És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges i reconeixements.
L’octubre de 2020 va rebre el premi de les Lletres Valencianes, guardonat per la Generalitat Valenciana amb motiu del 9 d’octubre.