Xavier de Bru de Sala Castells

Llicenciat en filologia catalana, la seva carrera literària comença amb el poemari La Fi del Fil, guanyador l’any 1972 del Premi Carles Riba, editat el 1973. Aquest mateix any publica Les elegies del marrec, i fins el 1979 no apareix un nou llibre de versos, Fràgil, en què l’autor mostra la seva faceta més experimental. El 2003 aquest mateix llibre es reedita amb un pròleg on l’autor n’explica els motius i les motivacions, text que conforma, d’alguna manera, una poètica dels seus versos. Clou el seu recorregut poètic, de moment, la publicació d’Oratori, el 2004, que rep el Premi Ausiàs March de poesia de Gandia.

Ben aviat, però, les seves inquietuds literàries presenten altres formes, i Bru de Sala tradueix obres de teatre de l’anglès i del francès que sovint, finalment, ell mateix adapta als escenaris catalans. És el cas de Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand (traduïda el 1984, adaptada el 1989), que té el reconeixement tant de crítica com de públic, o de l’obra Els pirates, del duet britànic Gilbert & Sullivan, traduïda el 1997 i interpretada pel grup teatral Dagoll Dagom. Amb aquesta companyia, Bru de Sala havia ja adaptat el 1988, Mar i Cel, d’Àngel Guimerà. El teatre, doncs, forma part de la seva activitat creativa, i així doncs tradueix també obres com El misantrop, de Molière (1989) o Pigmalió, de Bernard Shaw (1997). Els seus interessos teatrals desemboquen també en una versió televisiva dels Pastorets, anomenada Els Pastorets del segle XXI, i on una vegada més preval la faceta més experimental de Bru de Sala.

A banda de la poesia i el teatre, el vessant segurament més conegut de Xavier Bru de Sala és el d’articulista d’opinió. Des que l’any 1991 comença a escriure articles a El Observador -articles aplegats més endavant al llibre Catalunya, Espanya, Europa (Proa, 1992)-, diari del qual és assessor editorial entre el 1990 i el 1993, les seves col·laboracions a diversos mitjans de comunicació és gairebé ininterrompuda. Intervé amb la seva ploma crítica i el seu bagatge intel·lectual a diaris i revistes com l’Avui, La Vanguardia i a ràdios com Catalunya Ràdio o Ràdio 4.

Aquesta activitat com a analista cultural, però, no s’atura als mitjans periodístics, i Bru de Sala publica assajos de caire divers en aquest sentit. Ja el 1983 havia aparegut un llibre on Bru de Sala entrevistava quatre personalitats importants de la Catalunya del moment, com eren Espriu, Duran Farrell, Rigol i Benet, i el 1991 publica Converses sobre Catalunya. El 1999 apareix el seu El descrèdit de la literatura catalana, on fa un diagnòstic general i alhora precís de l’estat de la qüestió de la literatura catalana, el mercat editorial, on aprofita, d’altra banda, per parlar dels vertaders escriptors, com ara William Faulkner o Josep Pla. El 2005 i 2007, respectivament, escriu a sis mans, amb Julià de Jòdar i Miquel de Palol, els llibres Fot-li, que som catalans! i Fot-li més que encara som catalans!, divertides sàtires amb molta autocrítica nacional.

El paper de Xavier Bru de Sala en la vida cultural catalana és significatiu. Entre 1984 i 1987 és director literari d’Edicions Proa i entre el 1985 i el 1989 exerceix el càrrec de Secretari del Centre Català del PEN Club. Pel que fa a l’administració pública, entre el 1988 i el 1991 és director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya i anys més tard, ja amb un altre govern, el gener del 2009, és nomenat primer President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), càrrec del qual dimiteix mesos més tard. La implicació de l’autor en la fesomia de la societat i la cultura catalana té nombroses facetes, però. Entre el 1998 i el 1999 és director de continguts de la sèrie televisiva Homenots, sobre Pla i la seva obra, és autor de l’argument de la pel·lícula Dalí, être Dieu, i comissari de l’exposició “Barcelona-Madrid 1898-1998, sintonies i distàncies (1997-1998)”, per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Actualment, Xavier Bru de Sala és un reputat articulista que té un paper significatiu en la cultura catalana en general i barcelonina en particular i treballa en diversos aspectes de la seva escriptura creativa, com a narrador -amb una novel·la anomenada La xifra secreta, començada fa anys, mai publicada- i periodista cultural.