Sebastià Roig Casamitjana

Nascut a Figueres, la relació d’aquest autor amb els llibres i les biblioteques va començar a la infantesa, de què recorda:

«…La meva mare em va acompanyar a fer-me el carnet de soci, perquè a casa no hi havia llibres i a mi m’agradava molt llegir. La Biblioteca de Figueres era plena de llibres per endur-te (i gratis!). M’hi solien deixar anar tot sol, unes hores, els dissabtes al matí. El primer llibre que vaig treure? La bibliotecària em va recomanar la sèrie Guillermo, de Richmal Crompton. Crec que em vaig endur Guillermo y el animal del espacio, però em va avorrir i no me’l vaig acabar. Les sèries que vaig devorar, en canvi, van ser Los Cinco i Los Siete Secretos, d’Enid Blyton.»

Especialista en cultura popular, és un gran coneixedor del món del còmic, el cinema i la literatura de gènere.

L’estiu del 2005 Sebastià Roig, Joan Manuel Soldevilla foren els documentalistes de les exposicions Merci, Jules, dedicades a Jules Verne al Museu de la Pesca de Palamós, al Museu del Cinema de Girona i al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres.

Ha publicat textos sobre el cine de terror i fantàstic i sobre el món de la historieta. També ha escrit novel·les de ciència-ficció humorística: Mugrons de titani (amb Salvador Macip), El pla del doctor Bataverda (Cruïlla, 2003) o El cogombre sideral (Destino, 2000). Col·labora amb les Edicions Triangle Postals, on ha participat en títols com Catalunya (2007) o Dalí, el triangle de l’Empordà (2003). Aquest darrer va merèixer el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre de promoció turística 2003.

Entre els seus nombrosos articles a la Revista de Girona, el món de les biblioteques segueix essent motiu d’estudi, com als dos articles «Figueres, 1936: la guerra dels llibres»’ i «Figueres 1936 (II): els llibres vençuts» en què ressegueix la història de la directora de la Biblioteca Popular de Figueres, Adela Riera i Carré i les depuracions i pressions sofertes per la biblioteca de Figueres durant la Guerra Civil i la postguerra.

L’abril de 2015 ha estat reconegut com a escriptor «de capçalera» de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.