ENDREÇA
Amb aquestes paraules m’afaiçono,
amb aquestes paraules t’afaiçono.
ESCALA DE PERFECCIÓ
Donat que no som déus ni semidéus,
quedem-nos prudentment en presocràtics.
PROFIT DE TOTS ELS PRESENTS
Durant l’estiu, quan el ponent t’ofegui,
ocupa’t l’oci planejant venjances.
L’EQUILIBRI NECESSARI
Per completar la plaça de Sant Marc,
una jove parella de falcons.
CARITAT
La bona opinió que tinc de tu,
me l’he feta d’algú que no conec.
L’AUTOR, LA SEVA OBRA
Refeu amb infinita paciència:
no us deixeu apresar pel durador.
ESCOLES
Una etiqueta no és a compartir
ni amb qui ens uneix l’admiració.
IL•LUSIONAR-S’HI
Entre abraçada i abraçada, amor,
hi ha, com a mínim, un penediment.
L’ORIGINALITAT
Fingeix, menteix, no donis mai a entendre
que tu ets exactament igual que els altres.
ITINERARI DE LA FE
¡Quin suplici més gran per a Narcís,
haver de creure en cada nou mirall!
SOLEDAT
Si ho vols així, quan passes el pestell
del teu catau, solament tu ets humà.
L’ART I ELS ARTISTES
Un desafiament per al geòmetra,
traçar triangles una mica trists.
ELS MESTRES VENERABLES
L’educador no sols ha de preveure
que ha de ser oblidat, també venut.
DESPULLAMENT
Estima’t fidelment, que ningú digui
que has pres partit per la causa més fàcil.
PER UN CERT HERMETISME
¡Quin bell espant no causa un mot equívoc!
L’ambivalència és digna dels déus.
LA MEMÒRIA
A l’hora de la mort, ¿com callaràs
el record de la teva adolescència?
POETES PROFETES
Encegarà amb les seves visions
l’il•luminat: que no esperi convèncer.
ELS TICS I LES MÀSCARES
La gran virtut de la crispació
és que atueix els nervis de la cara.
PREDICAR ¿AMB QUÈ?
Difícilment només amb bons exemples
induirem els comports que ens convenen.
UNA VICTÒRIA DEL TEMPS
Els debats que no guanya la raó,
sol decidir-los la supervivència.
CONTINENT I CONTINGUT
Sota l’afer meticulós dels termes,
la voluntat febril de l’anarquia.
PISTES
Si de mi us conto tantes coses veres,
és per tal que acabeu desconeixent-me.
LES RAONS DE L’AMOR
¿Qui sap allò pel qual sou adorables?
¡Us poden estimar per les manies!
CONCISSIÓ
Les úniques metàfores passables
serien les que abreugen el discurs.
ANGOIXA
Font aspra, t’he begut dins la imminència,
temps fixat a la porta de les coses.
L’AMISTAT, ¿UN MUTU VESSAR FEM?
Si et sents tan feble per fer confidències,
procura, almenys, que et deixin en bon lloc.
ELS GESTS
¡Quantes utilitats les del dit índex!
De més a més, serveix per a acusar.
LÍMITS DE LA POR
Tems la mort, per la carn, per l’esperit,
però la podridura ja és dels corcs.
EL NOSTRE COS
No és que serveixi al caprici dels déus,
¡és que, damunt, hàgim d’alimentar-los-el!
UTÒPICS
Al país ideal que imagineu,
¿cabrem també els covards i els traïdors?
INCITACIÓ
Un lleu esguard al pou clos de la mort
basta per animar l’estil més fred.
LES LLUMS DEL SEGLE
Alerta amb els qui sempre hi vegin clar:
¡els qui no són ambigus són dogmàtics!
ENTRADES I EIXIDES
Dir i desdir és l’únic camí cert
per comprendre el secret del laberint.
FILOSOFIA PRÀCTICA
No us prepareu tan bé per a morir,
que negligiu els pocs plaers que us toquin.
DE TANT EN TANT
Quan no és sensibleria, la tendresa
no és més que una manera de fatiga.
CAL SORPRENDRE EL PROPI DESTÍ
l’arquer apunta sempre al blanc pel blanc:
que encerti cada ocell la seva fletxa.
PRECISIÓ A UN CLÀSSIC, PER A ESTOICS
Ser pobres solament ens fa ridículs
si no ens hem deseixit de l’avidesa.
CALIDOSCOPI
Mai no se sap per on sortirà la virtut:
si invocant una mena o altra d’abstenció,
la pràctica subtil del just terme mitjà
o la urgència de les decapitacions.
L’ESFORÇ D’ALTRI
¡Els problemes que té un poeta líric!
Quina rosa triar ja és el primer.
METAFÍSICA
¿Hi ha Déu? –No pot haver-n’hi. – Cal que n’hi hagi.
Com tot, és un afer de conveniències.
VIDRES
Sense que per això em mostri arbitrari,
diré que també sóc com no em llegiu.
DISCRIMINACIÓ
Algunes cèl•lules de l’organisme
no participen en cap dels plaers.
GIMNÀSTICA
Només passar les pàgines d’un llibre
és ja un bon exercici per als dits.
AIGÜES FREDES
Ni la dilació, ni el compliment:
l’únic remei de la ira, la por.
LA MÚSICA I LA DANSA
Ni que sigui bufat per àngels músics,
el so d’una trompeta és el desordre.
MATERIAL PER A CRÍTICS
Enmig de la teva obra més sensata,
intercala unes frases gratuïtes.
LÍMIT DE LA GENEROSITAT
No justifiquis el que creïs, dóna-ho:
estructura el misteri, no el descloguis.
PEL GUST D’UTILITZAR UN VERB
El que creguis, destranscendentalitza-ho:
et basta viure tant com la rosella.
LA HISTÒRIA DE SEMPRE
On parlar clar resultés un perill,
també ens atraparien pel silenci.
COMPATRIOTES
Se n’han pujat als cims de l’opulència,
han fet la gleva eixorca, hem dut mordasses.
¿CAL TRIAR-HI?
¿Morir estoicament o revoltats?
La doble via, sols pel suïcidi.
L’ACER DE LA MEMÒRIA
No és cert que el goig depengui de l’oblit.
Posa’t al dia els teus ressentiments.
PLATÓ
El Sòcrates real, contemporani
del seu cos, és de fet anterior.
LA INSPIRACIÓ
El primer vers, quan són els déus qui el donen,
és una trampa per dur-te on no vols.
ELS ULLS FIXOS
Suspès entre la mort i la follia,
et demores, il•lús, en el poema.
DOBLE CONDICIÓ
Davall un mot precís jau la insurgència;
cridat amb passió, pot desvetllar-la.
IL FAUT S’ABÊTIR
Els corbs, els papagalls, les cacatues,
són estúpids ocells que s’humanitzen.
ELS BONS SENTIMENTS
Per a enfilar línia rere línia,
calen raons més fortes que l’amor.
ELS QUI ESCRIUEN
Faran igual que els déus: crearan mons
per a poder matar impunement.
ANIMALS RACIONALS
Sovint ens sobren hores per pensar;
avui me n’han mancat, pensant per què.
ELS ALTRES
Tingui raó o no en tingui, l’enemic
només pot demostrar-ho per la força.
SANT BRU
¿Com ho farem per dir la veritat,
i amb un somrís, si ens han cosit la boca?
TENEBRAE FACTAE SUNT
Una desesperança convincent
ha d’expressar-se en el mode setè.
DIVERSITAT DEL GAUDI, PER A CREIENTS
No cerqueu un plaer complementari
per al pecat, deixeu-lo en arrogància.
LA LLENGÜETA DE LA BALANÇA
Sabem els gusts que ens pot donar el cos;
el sofriment, però, és incalculable.
L’AMOR I ELS POETES
Mentre amb la dreta s’escriu un sonet,
amb l’esquerra es pot fer qualsevol cosa.
OBJECTIVITAT
Ja el temps, lector, és finit, i absolut
és cadascú de cara als propis verms.
EPITAFI PER A MI MATEIX
Que en pau descansin els meus enemics,
si han mogut bellament la meva ira.
COMIAT
Maleïts siguin aquells qui han gaudit
amb la fam dels pintors i dels poetes.
AJUSTANT EL RELLOTGE DE PARTIDA
Sense saber on és la meva Hora,
allà que em trobaré jo just en punt.
CODA D’ENTRADA DEL CONTRASUBJECTE
Ara el gran repte fóra dur la contra
i resultar igualment admirable.
