La base de dades de les Lletres Catalanes
Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i des de 1966 treballa en la indústria informàtica.
Fins ara ha publicat una vintena llarga de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i antologies. La seva obra representa una meditació sobre l’ésser i el devenir: l’escriptura i el llenguatge. A part de la poesia, ha reflexionat sobre aquests conceptes en textos diversos, però sobretot en els dos volums de Converses amb Carles Hac Mor, i en les exposicions La casa de l’ésser?, a l’Associació per a les Arts Contemporànies (Vic: 1999) i D’estar a estar, a Container de l’IGAC (Girona: 2008).
Ha traduït poesia del francès i de l’italià. La seva poesia ha estat traduïda i editada a l’espanyol, francès, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.
Ha llegit la seva obra a diversos indrets de Catalunya i als països de llengua catalana, i en Universitats i Festivals de poesia als EUA, Mèxic, Alemanya, Québec, Líban, França, Portugal, Xile, Argentina, Anglaterra, Gal·les i Canadà.
Ha donat conferències i dirigit seminaris sobre Friedrich Hölderlin, María Zambrano, les Avantguardes catalanes, William Shakespeare, Vicente Huidobro, el Black Mountain College, Màrius Torres, Elizabeth Barrett-Browning, John Cage, C. D. Friedrich, Albert Ràfols Casamada, Agustí Bartra, Joan Sales, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i J.M. Coetzee, entre altres.
El 1976 va obrir a Sabadell la llibreria Els Dies i, posteriorment, va crear Les Edicions dels Dies (1981-1986). El 1989 va crear –i dirigeix fins ara mateix amb Víctor Sunyol, Cafè Central– un projecte editorial independent al servei de la poesia. En els seus vint anys d’existència, Cafè Central, a part de les publicacions, ha dut a terme més de quatre-cents actes relacionats amb la poesia.
Entre 1970 i 1974 va col·laborar en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani.
Ha estat col·laborador de l’Avui, La Vanguardia, The Barcelona Review, Reduccions, Transversal i Caràcters.
Guardonat amb el Premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona per la traducció catalana de l’obra “Tomba de Lou” de la quebequesa Denise Desautels
Formulari d'enviament de postals (Envia un missatge per mail a qui desitgis, la postal s'inserirà automàticament.)
Sota un cel tan baix que la nua rovira s’hi fon
emergeixes
paisatge aturonat — vinya esmotxada — camp en guaret — terra èbria
de bruna serenor
infantesa convocada.
Inútil recórrer un i altre cop itineraris ja fressats — memòria que colpeja l’ara
com un improbable vent que revé
espill que només reflecteix la nit.
L’obstinat record del record — dolor del record del no record.
El mal de viure — cortrencador.
Que el poema sigui
com un revelar-te, com un llampec
que encega uns instants:
just
per percebre l’absent.
Foscor, immobilitat: futur anterior.
Res ja no serà com abans:
aquest imperceptible canvi.
Un foc interior t’abrusa:
l’afany d’esdevenir l’altre
de ser l’ altre.
signes pedra diuen
el més enllà sense dir-lo
el túmul cela un raig de llum
que un cop a l’any
per uns instants
fa visible l’interior
les ànimes que habiten
la memòria dels (a)déus
només la cambra de la mort
pot hostatjar la llum
només la llum pot dir el món
perfer-lo cada dia
com un afany extrem:
inexpressable
El poema t’habita
des de sempre.
L’escrius
el buides de paraules
per allotjar-hi el silenci.
Itinerari de la consciència – aquesta escriptura
dir la dificultat de ser – de l’ésser
escriure el conflicte d’escriure
bandejar tota temptació de mimesi
sol – el mot nu que diu el silenci
esmotxar poemes – a penes
deseixir-se – desaprendre
cercar l’essencial de l’essència
renunciar a la claredat per ser diàfan
comprendre que la profunditat rau a la superfície
no fer el poema perquè el poema ja és
no dir la llum perquè la llum existeixi
la immobilitat – per fer-ho tot
crear una llengua autònoma – intraduïble
cercar confluències – esquivar influències
la lentitud – la durada
la paraula – el buit
en el gran silenci del bosc – en la llum blanca de la pedra
La llum s’atura damunt
l’esbarzer:
brunz.
L’ombra
duplica el silenci
de l’absent.
Tanta nit,
aquest esperar
sense espera.
Aquest viure
que s’escola
devorant-se.
El so de les hores percudint
el silenci blanc del paper.
Pura interrogació
sense rèplica possible.
En el no-record perdura el record,
com el bosc perviu en la fusta apilada
el prat en l’olor de fenc acabat de segar
i el llac en la boira que trem a la seva superfície.
Rere la vellesa s’amaga el retrat de la joventut
igual que un mot oculta el sentit d’un altre mot.
La resplendor de l’horitzó descriu en el bosc
el poema. Clarobscur entre allò dit i allò no dit.
Cadascú somia els seus somnis, però la nostra
vida potser és tan sols el somni que algú somia.