La base de dades de les Lletres Catalanes
És llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB). Col·labora, eventualment, en les publicacions: Revista Caràcters, Llavor cultural, Núvol, Diari Ara i El Punt Avui. Com a poeta, ha estat inclosa en les antologies: Mig segle de poesia catalana, de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, El poder del cuerpo, de Meri Torras; Erato, bajo la piel del deseo, de Pura Salceda; Máscaras i reclams (Homenatge a la poeta Montserrat Abelló) i Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (Raffaelli Editore). És traductora de Brigitte Oleschinski, Eugenia de Vasconcellos, així com d’Anne Sexton, Anne Carson, Sophia de Mello Breyner Andressen, Ana Cristina Cesar, Teresa Rita Lopes i Virginia Woolf. Eduard Iniesta, el Cor Sarabanda i la poeta Mireia Calafell han musicat alguns dels seus poemes. Recitals arreu dels Països Catalans, Madrid, Praga, L’Habana, L’Alguer. Ha creat l’antologia-espectacle Com elles, una antologia de poesia del s. XX (editada el 2017 per Lleonard Muntaner).] Editora, prologuista i curadora de l’obra final del poeta Màrius Sampere: L’esfera insomne, Démens, Alien i la terra promesa, Descodificacions, Nadie y la luz.
Serta, Revista de filología catalana, gallega y vasca, Poetari, membre del consell de redacció i redactora.
Eduard Iniesta ha musicat el poemari “Gestual”. Inclosa a l’antologia “El poder del cuerpo”, de Meri Torras, “Erato, bajo la piel del deseo”, de Pura Salceda i “Eròtiques i Despentinades”. Traductora de Brigitte Oleschinski, Jordi Carrió i Eugènia de Vasconcellos. Antologadora de “Com elles. Una natologia de peotes occidentals del segle XX”.
Formulari d'enviament de postals (Envia un missatge per mail a qui desitgis, la postal s'inserirà automàticament.)
Si em consideres
em sento més dona més poeta més tossal
si consideres oportuns color i mida
de les meves retines miops
em penso que podria no arribar a ser digna de la teva tria
i em pregunto tres cinc set vegades
el perquè decideixes aigualir precisament el meu cervell
si em consideres les mans
suficients en pam prou per abraçar
i el diàmetre just dels braços per gronxar
podria ser que si ho consideres
reconeguessis el color torrat de la meva pell escates
si em consideres
l’orgull se’m fa d’àlgebra als pous
Quietud
asseguda mira al seu voltant
no busca més
és saó,
té
amb lletres minúscules
diu la fragilitat de la seva geometria
estira braços i barques
part de tu en el pas que trepitja
de l’arena dels cercles
parteix
camina i avancen alhora totes les dones del meu país
versemblança
pams escriure sobre un cos desconegut
la llei de gravetat tactar la mania
teva no saps la delicadesa sense tensors
embastar una poètica del cos desconegut
en poètiques del cos
és auri
Ocupes dues centúries
mil·lenni mil·lenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d’empremtar
‒tants i tants anys de vulcanisme‒
mil·lenni mil·lenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d’arrapar-me a un cert tipus d’afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes
‒valores certa parquedat en les bèsties‒
com llàgrimes a l’esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d’ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista
massa poesia en una tarda
coneixes la veu d’una nova poeta
admiració desconeguda per una veu reconeguda
desastres biogràfics d’Anne Sexton difícils de contenir en versos
però és igual
si la tarda si la nit progressen
aquest ofici d’encendre brases molles
en la duna més blanca
el cadàver submergit
d’un camell
mort
és
el
teu
pit
(El cos de Virginia Woolf va flotar 21 dies en
les aigües del riu Ouse, abans de ser trobat.)
I
al pètal
diràs unitat
el teu nom
Virginia
II
les pedres l’abric
quin armari proveïa
possibles arnes
de tanta orfandat
alabatres anunciadors
III
OUSE I
no eren aigües estancades
espai insuficient
últim abeurador
de mots
acollien el teu cos
IV
la carta la nota
oh Leonard!
quin llapis fregaria el so
salve última
de la teva insanitat
V
aquesta literatura
no plora cap poeta suïcidada
ni Sylvia ni Ingeborg
ni Alfonsina ni Alejandra
ni Marina ni Florbela ni Anne
ni Virginia
ni pelló en
perenne
cicatriu
VI
jo sé
sensacions woolfianes ser
ella i mudar
VII
la poeta cau
tenebres decrèpites de llot
femta de cara
aixeca’t!
escriu
VIII
OUSE II
no en tenia prou l’Ouse
ni un dia ni deu
vint-i-un
comptava pedres
Virginia de les aigües
cicatrius
dels nostres terrors
IX
ensorraràs deserts
fins les
vuitanta-sis senectuts
silencis anihiladors de nosa
no et diuen
-no et veuen
morta o
pietosament
moribunda
A Antònia Vicens, amant and so on,
de Virginia Woolf
l’original d’Orlando
erròniament va creure
que escrivia un personatge
a ella del tot aliè
per fer en l’altre
tots els experiments possibles
—Shelley no ho hauria fet millor
amant
bellesa edat
escriptora nova
Orlando natural
i eres
jo
I
la dona que celebra
no cal que sigui Ofèlia
opacs aturadors d’ofecs remots
II
Virginia i Ofèlia
sinistres obsessions de
sinistres tons
ets dos en punt final del llibre
entre actes t’abandona
no sents força engolidora
sense recursos sense fe com ella
marxes aquest fracàs d’
Ouse a les butxaques
totes les dones no són
susceptibles de ser imitades
Orlando sí
la decadència pels altres
tu no Virginia
escapes la vocació i no
t’enfonses
I
pulsió del viatge
enfronta Virginia als camps de blat
absoluts sots
d’andanes orlandianes
II
pujar l’escala d’Orlando
encarar els graons
o parar
III
Orlando tiba