La base de dades de les Lletres Catalanes
Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes (1995) i Temps impersonal (1996), que donaren pas a dos llibres de maduresa: Ulls d’ombra (1997) i La nit sense alba (2000, premi Màrius Torres 1999). El 2003 publicà Sentit (premi Joan Alcover de poesia), que significà l’inici d’una nova època en la seva producció. La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d’imatges i metàfores que ultrapassen la raó discursiva. Amb L’arrel i la pluja (2008) obtingué el premi Carles Riba 2007. També és autor del poemari Dol (2012, premis Ausiàs Marc 2012 i Josep Maria Llompart 2013). Té una obra abundant com a articulista a la premsa diària. Una selecció ha estat recollida a Les cendres. Articles 2000-2004 (2005). Ha estat inclòs a l’antologia Imparables (2004). Com a traductor ha publicat Sonets (2010), de William Shakespeare, obra per la qual fou guardonar amb el premi Jordi Domènech de traducció de poesia 2010, i Poesia completa (2016), d’Edgar Allan Poe.
Segre, Hélice (Granada)
Et recordo assegut arran de la piscina,
les cames afonades, les mans afonades
entre els genolls i els ulls, cap cot, estàtua
arcaica vora l’aigua on jo em banyava.
T’estaves quiet cercant l’hàlit de la tarda
rere el meu mur que havies erigit,
d’aire vist i ciment, amb la teva mirada
de séquia d’aigua estanca,
que surava precisa, com des d’una espiera,
escodrinyant amb impostat desdeny
els camins que el desert al teu voltant creava
i transformava a cada instant, el teu.
Jo repicava el mur i cap porta s’obria.
Tu trencaves la pedra i jo no hi era,
era als afores, lluny, sota la pols de les cruïlles on
feia que t’esperava, de reüll, sense veure-hi,
com en un duel d’esquena a tu.
Ara em reptes de nou, amb la cara ensotada
al fons d’un altre mur, un rostre maquillat
en galtes i parpelles pel teu desert privat,
que et crea i et transforma, i t’aixeca en la nit
de tots els meus matins.
La teva mort
serà la meva resurrecció.
Text: