Carles Torner Pifarré

Categoria: Autors Catalans

Naixement:

26 de març de 1963

(Barcelona, Barcelonès)

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra: neerlandès, serbocroat

Professió: Gestor cultural, escriptor

Dades generals Autor

Va ser secretari del PEN català, i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN internacional. També va presidir la xarxa d’organitzacions internacionals que van promoure prop de la UNESCO la Declaració Universal de Drets Lingüístics entre el 1994 i el 2004. Des del 2014 és director executiu del PEN Internacional.

Obtingué el doctorat en Ciències de l’Educació per la Universitat de París VIII amb una tesi sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann. Publicà un llibre d’entrevistes a Samuel Ruiz Garcia arran de la seva jubilació com a bisbe de San Cristóbal de las Casas l’any 2000.

Com a cap de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, entre el 2004 i el 2010, va contribuir a l’increment de traduccions de literatura catalana durant la primera dècada del segle xx. Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull i director de la revista Qüestions de Vida Cristiana.

Certamen literari Sant Jordi

- 1983

- amb: Perdut al parc de la gran por

Enric Ferran

- 1983

- amb: Sé del teu ull a les esquerdes del mirall

Enric Ferran

- 1993

- amb: Mestissatge o neteja ètnica

Amadeu Oller de poesia

- 1984

- amb: A la ciutat blanca

Carles Riba

- 1984

- amb: Als límits de la sal

Premi de la crítica – poesia catalana

- 1998

- amb: Viure després

Got de llet

Un pit t’enllaça i te n’esmunys
com una serp,
t’omple la boca i et fon a la llengua
el mugró un sucre
silencis suaument paladejats
et gires, busques, palpes
i sents el crit del nen: «Tinc set!»

T’has d’aixecar del somni,
el capciró dels dits ha endevinat la porta,
el pom i la paret rugosa, el passadís,
obres com un autòmat la nevera,
la minsa llum et fa tancar la persiana
dels ulls. Blindar-los. No hi ha escletxes.
La nit és una taca de vermell
que es fon en un sol negre.
Omples un got de llet a les palpentes
i el portes fins als llavis del teu fill.

Després t’agrada sentir com s’adorm,
escoltar el respir que s’acompassa
encara amb ulls hermètics,
mentre sostens el got als dits,
ja buit de llet.
Et descalces, penetres al seu somni,
et deixes emportar fins al seu cor,
fins que la set és teva
i ets un murmuri, un crit a ple pulmó:
«Tinc set, tinc set!»

Obres els ulls i tot és fosc.
Com frises perquè algú
—qui sigui: un pare o una mare, un déu»
s’aixequi del seu somni i corri i es descalci
només per tu.