Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Dades generals Autor
Dades biogràfiques
Col·laboracions
Premis literaris
Honors
Dades literàries
Enllaços d'interès
Peces literàries
Multimèdia
Joana Raspall va néixer a Barcelona al barri de la Barceloneta, malgrat que la família vivia al Masnou. Son pare, Bonaventura Raspall i Pahissa, era un petit exportador agrícola de Sant Feliu de Llobregat; sa mare, Joana Juanola i Devavry, nascuda a Épernay (França) s’encarregava de portar la comptabilitat del negoci familiar. Ben aviat, amb tres anys, es van instal·lar a Sant Feliu de Llobregat. Va estudiar pocs anys a l’escola municipal de Sant Feliu, ja que als onze se’n va anar a estudiar a Perpinyà. Només hi va estudiar un any i mig fins que la mort de son pare li provocà el retorn a Sant Feliu de Llobregat.
En plena dictadura de Primo de Rivera, amb catorze anys, va iniciar el seu activisme cultural, sempre en català. Participava en les revistes locals periòdicament des dels anys 20 i anava escrivint poemes, prosa i teatre, que guardava en un calaix, aquest material no el va publicar fins que va ser ja gran.
També col·laborava amb revistes locals com El Eco de Llobregat, Camí i Claror, i participava en el grup de teatre i declamació Miguel Rojas. Als anys 30 del segle xx encapçalà una campanya per demanar una Biblioteca Infantil a Sant Feliu, segons una nota que es conserva al Fons Municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Entre 1935 i 1938 estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on obtingué el títol de Biblioteconomia. Des d’aleshores i fins a la fi de la Guerra Civil espanyola va treballar de bibliotecària a Vilafranca del Penedès, on va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció amb Roser Lleó. A l’escola coincidí amb la també bibliotecària Maria Magdalena Bonamich Font.
Durant la dictadura de Franco, en els anys en què ensenyar el català era prohibit, ella ho feia clandestinament fent classes al seu domicili particular. Va continuar escrivint i publicant on podia, animant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana, cosa que continuà fent anys més tard amb l’assessorament d’Òmnium Cultural.
L’any 1941 es va casar amb el doctor Antoni Cauhé, metge i cap de Sanitat de Sant Feliu de Llobregat, amb qui va tenir tres filles i un fill.
El 1963 va guanyar el Premi Joan Santamaria, de teatre per a adults, amb L’ermita de Sant Miquel, una obra escrita totalment en vers, que constitueix el seu primer llibre publicat.
Durant la dècada dels anys 70 va ser coneguda en el teatre independent per les obres de teatre infantil: El pou, obra que va obtenir el Premi Cavall Fort de 1969, la seguirien dues obres més fent-ne una trilogia, L’invent i Consum.
Anava fent fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l’origen dels seus treballs com a lexicògrafa. Aquesta tasca de dedicació al lèxic va culminar amb la publicació de tres diccionaris, obres en les quals resta ben reflectit el seu domini de la llengua pel diccionari de frases fetes rebrà el Premi Marià Aguiló de l’IEC, el 1984.
A partir dels anys 80 va començar a publicar poesia i narrativa infantil i juvenil i fins als 90 no va tornar a publicar res per al públic adult. Col·laborà habitualment en revistes locals i fou promotora del Premi Martí Dot de poesia per a joves de Sant Feliu de Llobregat i de la tertúlia literària del mateix nom.
Com a escriptora fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Aquest gènere, el conreà amb la voluntat d’apropar nens i joves a la poesia i fer que l’estimessin. Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l’educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l’educació emocional. Afirmava que escrivia poesia «pel sol desig d’acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten i trobar un sentit a les coses que sempre hem mirat només de lluny». La seva poesia infantil es caracteritza per una gran capacitat d’observació, un equilibri exquisit i transparent, alhora en l’ús del llenguatge i en una delicada sensibilitat que encomana al lector. Visità moltes escoles i moltes altres la visitaren i li feren arribar treballs inspirats en la seva obra.
El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), va rebre el Premi Crítica Serra d’Or, menció especial de poesia del mateix any, i va aparèixer quan ja tenia 68 anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s’intensifiquen, també escrigué contes i el volum de poesia per a joves: Llum i gira-sols (1994). Més de 100 poemes han estat musicats.
La poesia per a adults és la que sentia com a més íntima, més seva. L’obra, que ella considerà el resum de la seva vida poètica, fou Jardí vivent (2010). També ha publicà una novel·la: Diamants i culs de got (2006), basada en vivències del temps de la guerra. El volum “Batec de poesia”, recull tota la seva producció lírica.
Raspall va participar activament en el Primer Congrés de Cultura Catalana amb la ponència El llibre de teatre infantil i va promoure, amb altres amants del teatre, la creació d’una col·lecció de teatre infantil en català en l’editorial Edebé. Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Obra destacada Autor
Llibres publicats
Cobertes
Llistat
Obres dramàtiques representades
Cobertes
Llistat
Guions de ficció difosos
Pòsters
Llistat
Obres en altres llengües publicades
Cobertes
Llistat
Obres vària publicades
Cobertes
Llistat