Lolita Bosch Sans

Llicenciada en filosofia i diplomada en escriptura, cursà un postgrau en lletres hispanoamericanes. Alterna la residència entre Mèxic i Barcelona, i publica la major part dels seus llibres tant en castellà com en català. S’ha dedicat sobretot a la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual és autora d’En Jon ja sap anar al lavabo! (premi Comte Kurt, 2004), El zoo de la Lolita (2004), Negra nit (2006), Tens set dies! (2006), M (2006, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 2007), Paraula de calb! (2008) i El nen que volia matar (2014, premi Guillem Cifre de Colonya), entre d’altres. Ha publicat també les narracions Tres històries europees (2010) i les novel·les Això que veus és un rostre (2005, premi Ciutat d’Olot-Òmnium Cultural de literatura experimental del 2004), Elisa Kiseljak (2005), Qui vam ser (2006), Insòlit somni, insòlita veritat (2007) i La família del meu pare (2008). És també autora de l’assaig Camps abans de tot això (2010, premi Octavi Pellissa), sobre el narcotràfic a Mèxic, de la reflexió sobre la creació literària Ara escric (2011) i de La ràbia (2016, premi Roc Boronat), una experiència novel·lada d’assetjament escolar. L’any 2010 presentà i edità l’antologia Veus de la nova narrativa catalana. El 2007 fou directora del festival literari Fet a Mèxic i el 2010 del Fet a Amèrica. Aquest any fundà el portal per la pau de Mèxic Nuestra Aparente Rendición, del qual és directora.