Agustí Colomines

Especialista en història del nacionalisme i en historiografia. De jove va militar a la Bandera Roja i a la Joventut Comunista de Catalunya del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El 1979 va participar en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra i durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya va ser secretari parlamentari de Josep Benet.

Ha estat professor visitant a la University of East Anglia (Regne Unit, 1996), a la Boston University (2015) i a la University of Stanford (2018 i 2019), a més de fer estades de recerca en altres universitats nord-americanes i europees. És membre de l’International Advisory Council de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN), vinculada a la London School of Economics i a la University of Edinburg. Pertany al consell assessor internacional de la revista Nations and Nationalism. Deixeble de l’historiador Josep Termes i Ardèvol, per bé que també ha treballat amb la sociòloga i professora Liah Greenfeld, Colomines ha desenvolupat la perspectiva historiogràfica de Termes sobre les arrels populars de catalanisme. Seguint la cronologia establerta per Antoni Rovira i Virgili al seu Resum d’història del catalanisme, llibre publicat el 1936,Termes i Colomines van escriure algunes obres conjuntament per fer palès el seu punt de vista sobre la importància de les classes populars en la configuració del moviment catalanista, que va ser anterior al gir catalanesc que van fer les classes dominants del país a principis del segle xx.

Des del mes de gener del 2004 fins al novembre del 2007 va ser director d’Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya,[9] i des del 6 de setembre de 2004 fins al setembre del 2008 fou també el president de l’Institut Linguapax.[10] Des del 28 d’octubre de 2008 fins al Juliol del 2011 va dirigir l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris, adscrita a l’IIP de la Universitat Oberta de Catalunya i el curs 2010-2011 va ser director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la mateixa UOC.