La base de dades de les Lletres Catalanes
Va entrar al Seminari Pontifici de Tarragona (1903), on va rebre una sòlida formació humanística. El 1913 va abandonar els estudis eclesiàstics i es va traslladar a Barcelona (1914), on va treballar en tasques educatives, culturals i literàries.
Va ser un dels fundadors d’Acció Catalana i dirigent d’Estat Català. Va esdevenir el braç dret de Francesc Macià i va ocupar el càrrec de Conseller de Cultura de la Generalitat (1931-34 i 1936). També va exercir de diputat a les Corts Espanyoles (1932). Va ser empresonat en diverses ocasions per raons polítiques i es va exiliar a França durant la Dictadura.
La Nostra Revista
Premi d’Honor Jaume I de la Fundació Lluís Carulla (1978)
Inicia la carrera literària col·laborant en revistes barcelonines i obté premis en diversos certàmens locals per les seves composicions poètiques. És premiat als Jocs Florals del 1916 i 1918.
En diversos períodes de la seva vida tradueix i adapta algunes obres teatrals, entre elles la única versió catalana de Peer Gynt d’Ibsen, traduïda per ell mateix i adaptada amb la col·laboració de Josep Carner. També tradueix diversos clàssics de la literatura universal al català, probablement a partir de versions franceses.
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.