Llum de ganivet

rifes de glòria
a la fira del mot,
quan somniaves
que t’estaves menjant l’enrenou dels cosmos:

tu lluita’t
del costat d’on bufa
el soldat inconegut —

rep el mort del mort i reparteix-lo entre els vius —
posa el taüt dins el taüt i treu-lo als vius

com l’esquinçall que s’omple
de mers forats de certesa
i es mou i no es mou

cada nosaltres
abandonat
amb les penúltimes coses

Em tires la plomada dins el tall
que encara sagna

i veus que et duc
unes quantes caigudes d’avantatge—

dins aquesta esquerda acollent,
d’on també raja
una mica de món,

els teus dits avesats
a les fondàries

m’hi fiquen

una unça de
pau còsmica.