Naufragi a la neu

Cristina admet la seua derrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanya reconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot que ha intentat per a sortint-se’n li ha fallat. L’opció d’escriure la novel•la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s’aferra per a tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s’entrecreua amb els fragments de la novel•la que pren vida a poc a poc: la història de Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària, el gran cop que li permetrà retirar-se.

Naufragi a la neu convida el lector a pujar al tren amb la protagonista i a acceptar el joc narratiu que se li planteja. A les primeres pàgines es posa en marxa l’engranatge d’una història dins l’altra. Així, a mesura que avança la novel•la que escriu Cristina, es trenquen els límits de la realitat i ficció i se’ns van descobrint les claus per conèixer la jove i els fantasmes que l’habiten.

Premi Blai Bellver, ciutat de Xàtiva, 2001.