La nevada del cucut

Una dona que va viure fa cent anys escriu d’amagat a la llum d’una espelma en un lloc perdut de Catalunya, en un poble en mig de les muntanyes. La seva passió pels llibres, inusual pel seu temps i el seu entorn, s’assembla molt a la d’una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure.


Al llarg de la novel·la, el lector va entrant a poc a poc en la vida d’aquestes dues dones, en el seu dolor però també en les seves ganes de viure i, malgrat haver viscut en èpoques diferents, les capítols van teixint un fil invisible ple d’il·lusions, silencis i paraules.

També comparteixen el mateix quadre, on elles sempre han vist un poble nevat allò on els altres només veuen taques fosques, que els hi desperta la mateixa sensibilitat i les uneix sense saber-ho.