Aürt

Ens banyarem de lluna si fa nit.
J.V. Foix

Les claus a l’aire
obren panys de silenci:
al calaix torno.

Desada dormo
si és la llum que em pensa:
éssera cel·la.

*
Cel a la cel·la
si és que el nombre és aire:
el signe el pensa.

Traç de silenci
si és que hi veig quan dormo:
és clar que torno.

*
Si irreal torno,
omegues a la cel·la:
amb Foix m’adormo.

Brogit a l’aire:
si fretura el silenci,
sura la pensa.

*
Pes de la pensa.
I si ingràvida torno,
prenyo el silenci.

Fat a la cel·la,
si és que hi falta l’aire
al text on dormo.

*
Amb les claus dormo.
On he deixat la pensa?
Tramoia d’aire.

L’enlloc on torno,
ara hi roman la cel·la:
carn de silenci.

*
Qui diu silenci?
Què he fet del buit on dormo,
si sóc la cel·la?

Cap Jo no pensa,
i sense el meu Jo torno:
conjurs en l’aire.

*
Subvertit l’aire,
pervertit el silenci,
del Jo no torno.

Contra el món dormo.
M’hi revolto amb la pensa
fora la cel·la.

L’ascensió frega el pom
la mà festeja el llom de la barana
empit amb cames a plom pel replà
s’enceta el tram on per desplom rellisca
el cos cau com fardot a l’esglaó
i el taulaplom rodola daltabaix.

Replanteig d’un daltabaix
l’ànim capbaix reposa la mà al pom
tot panteixant pel biaix de l’esglaó
com fust d’encaix s’aferra a la barana
ressegueix el rebaix i no rellisca
amb el peu baix accedirà al replà.

En el respir d’un replà
pla contra pla captat pel daltabaix
el•lipse insà en melodrama rellisca
llueix el film sobirà com el pom
el passamà projecta la barana
pa d’or líric i negre a l’esglaó.

Un nu baixant l’esglaó
duchampiana acció al replà
trànsit d’abstracció a la barana
art reconstrucció del daltabaix
un ready-made versió mot-pom
la vertebració pel vers rellisca.

De com l’estrofa rellisca
la quisca ara s’inscriu a l’esglaó
i llisca escatològica pel pom
i visca el verb evacuar al replà
lleuger s’arrisca a afrontar el daltabaix
xiscla la veu de culs per la barana.

Do d’escala a la barana
Re so en música ufana rellisca
Mi sostingut aplana el daltabaix
Fa la nota membrana d’esglaó
Sol i La són clariana al replà
Si en clau de sardana entorn al pom.

Do torna amb pom d’escala a la barana
sona el poema pel replà on rellisca
dalt l’esglaó mots-fuga en daltabaix.