L’abadia del diable

Una tempesta cau sobre l’abadia de Cobricel. La monges justinianes esperen reunides que l’abadessa, sor Maria de Blancaflor, aparegui per presidir l’ofici de completes. Ningú no sap on és la mare superiora, i es crea un estat d’alta expectació en el si de la comunitat: algú creu que l’alè del diable ronda l’abadia, d’altres que és l’esperit del baró de Vullmés… i totes les monges estan convençudes que n’ha passat una de grossa. S’hi viuen moments d’angoixa, comentaris burletes, corredisses… I enmig del tumult, algú truca amb força a l’entrada de l’abadia. La visita de sor Joana de Vilacans, inspectora provincial de l’orde, i de la seva acompanyant sembla providencial, però no ho és. La seva investigació sobre un crim horrorós destaparà secrets, gelosies i rancúnies. Allunyada de l’harmonia que tothom imagina en una comunitat monacal, en aquesta novel·la protagonitzada per veus femenines fins i tot els morts parlen.