Autoretrat de Mercè Rodoreda

Abraham Mohino i Balet

Manresa, Bages

 - 

1969
Categoria: Estudis literaris
Editorial: 
Primera edició: 2008
Ciutat on es publica: Barcelona
Localitzacions al llibre: 
Traduït: No

Dades generals Llibre

Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d’aplegar i d’ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l’oportunitat d’una llum nova. Acompanyats d’aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d’un món tancat, l’experiència de la guerra i de l’exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d’un estil propi, a l’extraordinari procés de novel•lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l’aventura difícil de l’ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l’ofici d’escriure.


Tres columnes formen l’arquitectura significativa d’aquest relat en primera persona. La primera, unes memòries d’infantesa escrites en edat madura. La segona, un llarg monòleg de l’escriptora, establert a partir d’esprémer tot el que va declarar en entrevistes, on passa revista als fets de vida i plasma una concepció del món, o mostra els ressorts, les angoixes i les pràctiques de l’ofici d’escriure. La tercera, la reunió dels seus pròlegs, en què elabora un autèntic tractat de novel•lística. Dos capítols flanquegen la construcció mestra: l’un recull escrits de joventut on caràcter i estil prenen forma, el primer emmascarament; l’altre aplega les al•locucions públiques en què l’escriptora revela el seu vessant ciutadà.

Vaig néixer al carrer de París...

Vaig néixer al carrer de París, a les dotze del matí del 10 d’octubre de 1909 (encara que molts ho dubtin i pocs s’ho creguin), un dissabte, però immediatament vam venir a viure al barri de Sant Gervasi. Filla única, els meus orígens els he oblidat una mica, però en fi… El meu pare era de Terrassa, terrassenc. La meva mare era valenciana per pura casualitat. Va néixer al Bunyol, però perquè els seus pares hi van passar una temporada. I el meu avi era de Premià de Mar. Em sembla que encara existeix, convertida en torre, l’antiga masia familiar.

La meva família era petitburgesa. La nostra única propietat era la caseta amb jardí que habitàvem a Sant Gervasi, a la part alta del carrer de Balmes, més o menys on hi ha ara el parc Monteroles, en aquell pujol. El que avui és carrer de Balmes es trobava per aquell temps als afores de Barcelona: era la llera de la riera de Sant Gervasi.

Llibres relacionats Autor

Shopping Basket