A força de nits m´estimo la vida

A força de nits m´estimo la vida
i d´ella en vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats, a cop de mentides,
un poc em fa mal, un poc em fascina.

A força de nits invento les albes
que cada matí desvetllen la plana,
i espero el seu crit que em digui “és ara”,
per ser al seu costat si serveixo encara.

I mentres, aprenc el preu d´un anhel,
l´espasme del plor, l´alfabet del crit,
i així faig del temps el meu aliat
que cada segon m´acosta al demà.

A força de nits envejo el nou dia,
malgrat els botxins de raons i de vides.
No oblideu cap nom; caldrà fer memòria
per no repetir el pas d´una història.