Lo perquè de Barcelona

…era la cosa més bella i deleitable de Barcelona, perquè en les més de les cases hi havia hort o jardí, i en moltes jardins, i los horts se componien, no d’hortalisses, sinó de tarongers, llimoners, poncemers i de tota mena d’agrums… I en tots hi havia parrals bellament guar¬nits i acompassats de diferents sorts de raïms. Los jardins brillaven i admiraven ab sa gran varietat de flors dobles, no sols de les més uni¬versals, com roses, clavells, violes, satalies, gessamins, englantines, francesilles, tulipes, etc., sinó també d’altres més exquisides, vingu¬des d’Itàlia, França, Flandes, Holanda i d’altres terres, que en part guarnien i adornaven los testos de fina pisa, matisats de colors… Per los alegres i deleitables reguerons, que ben nivellats estaven, abun¬dantment corria, i a vegades serpejava, l’aigua, puix en tots los jar¬dins n’hi havia de viva, i en gran còpia; i en molts hi havia sorti¬dors ben labrats i magnífics.
De quants horts i jardins que en mon temps allí hi hagué, lo més curiós, costós i digne d’ésser vist fonc un que era del cònsol d’Ho¬landa, perquè a més d’haver-hi exquisides plantes, arbres i flors roses, i formes ab harmoniosa simetria disposades i arrenglades, per totes parts estava minat, havent-hi enterrats no pocs quintars de plom, per a lograr diferents i admirables jocs d’aigua, que, sortint ja de baix terra, ja de les parets i pedrissos, com i també fins de les soques dels arbres, componia una espessa pluja, de tal manera que elevant-se molt los cristal•lins raigs que pels forats dels conductes ei¬xien, los uns als altres acompassadament crusant-se, transformaven tot l’hort i jardí en un copiós sortidor, sense veure-s’hi ni flors, ni plan¬tes, ni arbres…
Molts d’aquests horts i jardins eren de cavallers, mercaders i. ciuta¬dans acomodats, los quals ab sos parents i amics, passaven allí plau¬sible i deliciosament les tardes en temps d’estiu i los matins en la primavera, alegrant-se i divertint-se, ja ab bitlles, ja ab trucs, ja ab cartes, sens mancar-hi les entretengudes i reials taules del jaquet, dels escacs i de les dames, servint-los de frondós pavelló i gira-sol los parrals, gessamins i murtres. Allí jugaven, allí cantaven, allí ba¬llaven, allí se folgaven, allí conversaven i allí feien sumptuosos ban¬quets i regalats berenars. No venia persona de distinció i de bon gust a Barcelona, que no anés a veure aquelles meravelles de la naturalesa i de l’art, admirant-se de què, dins les muralles de la ciutat, hi hagués tan plausible i deliciosa recreació.
De gran part de dits jardins i horts gosava també generalment tothom que passejava per la muralla, des del Portal Nou al de Sant Daniel, d’a on se descobrien los arbres fruiters i los sortidors. […] Girant-se a la mà dreta, se gosava de l’amenitat dels jardins i de quasi tota la ciutat. I, finalment, voltant-se a l’esquerra, s’observava lo di¬latat Pla de Barcelona, ab sos arbres, sembrats, hortes, sèquies, molins, convents, torres i cases de recreu, i ab sa cordillera de muntanyes, quasi totes cultivades, que a modo de mitja lluna apar que li formen una frondosa garlanda.