Presència de mort

Dóna bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D’esperança l’aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n’era tota
bandera d’estiu.
Somrigué l’infant
a l’adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir…
La cambra vibrava;
Ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l’endevinava?
Fou la galta pàl•lida
que em digué la mort.