Ha passat l’estiu sobre els camps

Ha passat l’estiu sobre els camps.
Ocells han fugit, han fugit a corrues.
Fredolic i tènue, al capvespre,
pels camins amarats, solitaris,
el dia apressa els seus passos.
Tolls d’aigua pensarosa
emmirallen, lívid, el cel.
La llàntia lluu en el capvespre.
Quan moria la primavera,
¿què esperaves amb l’esguard gris-blau,
alta damunt la meva vida?
Ha passat l’estiu sobre els camps.
Res més que l’estiu enlluernant.