Sobtadament com una olor

Sobtadament com una olor, com un trasbals
que fa bategar el cor, en passar davant un lloc concret
que ni tan sols se’ns fa present ni tan sols recordàvem,
retorna aquell desig i ens sentim com infants,
ens sentim caminant agafats de la mà
de tants moments. Ens adonem que viure
vol dir la més gran il•lusió, vol dir els batecs que foren,
vol dir l’olor d’aquell instant que encara és viu,
vol dir allò desconegut que ignorem
de l’abans, de l’avui, del dia de demà,
tot allò que ens fa moure i ens obliga a seguir,
malgrat que ens adonem que anem perdent
la vida a cada pas, a cada bes,
en obrir ben bé els ulls dessota el bat del sol.