Amb els cans a can Pistraus

Una joguina: un estri que l’enginy humà s’ha empescat per fer fora l’avorriment, la pena o la ràbia dels infants: un trasto molt respectable. Un trasto, diria, infinitament més respectable que cap altre. Preciós. Tràgic, però preciós.
SAROYAN

Tot en aquell temps es va trencar
només quedava l’art a part de la pura vida vivent
només quedava l’art
que no vol dir que no s’haguessin trencat també, l’art
i la pura vida vivent també foren objecte de la trencadissa
llurs bocins embolicats omplien els aparadors també
com els de tota altra cosa com els
de totes les altres coses trencades i esbocinades i es
mico
lades sí del que havia estat la civilització
però l’art i la vida encara que els trenquéssim
encara que aquí estiguessin trencats
allà estan sencers
i si bé l’art aquí davant està trencat
aquí darrera i aquí dins està sencer
l’home aquí pot estar trencat, trinxat
aquí està sencer.
Tres coses no abandonaran mai l’home
l’home
l’art
i el ca
irem tots tres fins a la porta del forat negre aquell i allà
sucumbirem tots tres.
Pregunta, aleshores: què se’n farà dels sub electrons lliures
de l’esperit?
La resposta ve al lliurament que ve.