Dia de l’any

La primavera és el matí de l’any:
la flor hi culmina l’impuls de creixença.
La nostra convinent natura es pensa
que el bell esclat no du color d’engany.

L’estiu és el migdia, l’alt parany:
el sol bleeix, triomfa l’aparença
del cos jove abraçat a la creença
que, en el goig de la vida, no hi ha dany.

La tarda de cada any es diu tardor.
El cor hi cau, com la fruita passada.
Damunt la terra, el vela la foscor.

La nit —l’hivern— en fa fruita gebrada.
Cada batec, batallada de por…
fins al renaixement, de matinada.