Cel

I

Ara
la clara nit que entres,
nit que als cors cremes.
I ens esperes,
última, muda
nuesa.

A la mà del vent.

I les mans càlides que hi tremoles,
dels pollancres i l’aigua,
dels seus cels les veus de mort
sents nodrir-se’n—
nosaltres, trèmuls,
¿Quins cels estranys?

Déu hi dorm.
Fulles que vincles
l’agronxen, l’aigua closa dels cors, nits,
l’Aigua Mort.

II

Pel cel nu—
de veus, d’esglais que es criden, moren—
remes.
A l’encesa.

a mon pare i. m.