La Teta gallinaire

PARE: […] Tinc més de sis mil gallines
posades a Barcelona,
i és un negoci que em dóna
moltes i moltes espines.
A mi em costen a mig duro
i no es venen ni a pesseta,
i segons com vagi, Teta,
em puc veure en un apuro
que em faci fer un capbussó;
i si un perd tot lo que té,
vell i pobre, què faré?

TETA: Què heu de fer! Que no hi sóc jo?
No sóc manca ni tolida,
i m’agrada el treballar.
Que Mare de Déu serà
que jo no us faci la vida?

PARE: Tu tot ho veus pla.

TETA: I és clar;
en perdent-se lo que es té,
pagar, i hi ha poc què fer;
tornarem a començar.

PARE: A tu, Teta, el cor t’enganya.

TETA: Vaja l’ànsia que em daria!

PARE: El sentir-te em fa alegria;
ets la més maca d’Espanya:
vals més or que el Sobirà;
no en va es diu per tot Girona:
“la Teta, és una minyona ,
d’aquelles que no n’hi ha”.
[…]

PARE: Observo que quan sortim.
en Pauet veig que et segueix:
ja és bon noi, però es coneix
que canta els goigs de Sant Prim.
El Petit de can Calent
Et mena també afició;
però, Teta, és un minyó
que té el cap molt ple de vent.
[…]
Com jo no tenia espera
per tenir pagos pendents,
vaig haver d’anar corrents
a trobar a n’el senyor Pere […]
perquè… vaja… saps què hi ha?

TETA: No sé res.

PARE: Que es vol casar
ab una noia que ets tu.

TETA: Ab mi? Tira tu peixet!

PARE: Ell mateix m’ho ha dit a mi.

TETA: Calleu, que m’heu fet venir
esgarrifances de fred.

PARE: Mira que és un bon partit
per qualsevulga xicota.

TETA: Ab trenta anys a cada pota!

PARE: Quantes n’hi ha…

TETA: Bon profit.

PARE: Si el faràs ballar ab el buf
i el tindràs sempre al darrera…

TETA: No m’agrada el senyor Pere.

PARE: I per què?

TETA: Perquè fa tuf.

PARE: Que fa tuf?

TETA: Si.

PARE: Què ha de fer?
No me’n som mai adonat.

TETA: Deveu tenir el nas tapat.

PARE: El tinc com un perdiguer!