La base de dades de les Lletres Catalanes
Teniu tan negre es cor com es cabeis,
y vos serveix tan sols per avorrí:
viure desitx per veurevos patí,
per riure’m de ses penes de que reis.
Jo vos veuré entre plòs com vos my veis,
mostia com se flor que ja morí,
y es gemechs que us enfaden tant en mi
escarniré en més goix de lo que creis.
De vanidad inflada, com se planta
que s’esqueixa en so pes de ses poncelles,
olvidàn que molt prest no serà tanta
Sa finó de faccions que veis tan bellas;
més ja dirà es mirày que ara us encanta
que heu passat com se flor de ses roelles.