La base de dades de les Lletres Catalanes
Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari. Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma (1872). Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat (1878) i de l’Ateneu Mercantil (1879). Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa. Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies (1900), amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” (1916).
L’arbre sens fulles que l’hivern despulla,
cadavre n’és, mes sense soterrar.
Ses fulles grogues per la terra jauen
angunioses plorant!
Lo vent que passa, xiula i les meneja,
i a son impuls, a l’arbre van volant
i en la mateixa soca s’entrellacen.
D’allí no fugiran!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Aixina és mon amor; les esperances,
esmortides, per terra jauen ja;
però de les arrels aon s’aferraren,
d’allí no fugiran.