Jaume Vada i Chesa

Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià. Fou professor de retòrica a Mataró (1790-95), Solsona (1795-1801), Balaguer (1801-03) i de nou a Mataró (1803), rector dels col·legis de Solsona (1804-07) i de Mataró (1807-17) i provincial de l’orde a Catalunya. El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1804, on llegí diverses composicions. A més de diversos poemes en castellà, és autor de La fama en lo Parnàs, publicat anònim el 1802, amb motiu de l’anada dels reis a Barcelona, d’escàs interès, i d’una Oda al beat Josep Oriol, plany escrit segurament a la fi de la guerra del Francès, molt lluny del convencionalisme de les composicions religioses de l’època. Escriví també un poema bilingüe dedicat a lord Wellington. Gaudí d’una gran fama com a professor i com a predicador.