Gaietà Vidal i de Valenciano

És conegut, sobretot, com a narrador costumista. Fou catedràtic de geografia històrica a la Universitat de Barcelona i publicà alguns manuals destinats a l’ensenyament d’aquesta matèria. Prengué part en els Jocs Florals i col·laborà en publicacions com La Renaixença, La Il·lustració Catalana, Calendari Català o L’Avenç. El 1878 edità la traducció al català de la Divina Comèdia d’Andreu Febrer­, de l’any 1429.
Una dècada abans ell mateix traduí un llibret molt conegut de Benjamin Franklin, Lo camí de la fortuna. Consells breus i senzills per a ésser ric (reeditat per Ramon Casteràs a Franklin i Catalunya, el 1992):tal com aclaria en una nota a peu de pàgina, “he fet un arreglo, més aviat que una traducció literal”, per la qual cosa tal vegada se serví d’alguna versió interposada; posteriorment, n’enllestí la traducció castellana, el 1872.
Traslladà un passatge cèlebre del Quixot (el capítol 42 del llibre segon: els famosos consells del cavaller al seu servent), que aparegué a La Renaixença el 1873, si bé formava part del projecte de Francesc López i Fabra de traduir a cent llengües diferents aquell episodi.

Publicà Entremés de refranes ¿es de Cervantes? Ensayo de su traducción,monografia amb dues parts ben diferenciades: un estudi preliminar de l’obra tradicionalment atribuïda a Cervantes (que Vidal i de Valenciano assignà a Quevedo) i la traducció al català. En presentar-la, partia de l’explanació de les dificultats intrínseques de reescriure a una altra llengua una obra farcida de modismes, frases fetes i refranys. En contra de la tendència preponderant que proclamava la impossibilitat de la traducció, se centrava en la qüestió de la “qualitat”, de l’aptesa i la idoneïtat del text d’arribada. Per això, proposava un “assaig” de traducció. S’hi afegia un interès lingüístic i polític: “penetrar más y más en el fondo y en la esencia de los dos idiomas hermanos” (per la qual cosa les dues versions es presentaren acarades). Traduí al castellà El buen sentido de la fe(1878), de Jean Baptiste Caussette, i diversos tractats i llibres de viatges d’Edmondo de Amicis: La vida militar (1880?), En el océano (1892?), En las puertas de Italia(1895) i Marruecos.
Una breu mostra de l’obra d’aquest polígraf italià, la reescriví al català en l’opuscle Traduccions d’Edmondo d’Amicis.