La base de dades de les Lletres Catalanes
L’aparença senzilla de la seva obra, sovint molt próxima a la cançó tradicional, no amaga que está tota ella construïda amb una enorme força personal i intel·lectual i amb un gran rigor artístic. Es per aixó que, en els últims anys, el consens sobre l’alt valor de la poesia de Clementina Arderiu és, segurament, més ampli que mai. Calia, doncs, una nova edició del conjunt d’aquesta poesia, que la posés de nou a l’abast dels lectors. Aixó és el que fa Jo era en el cant: Obra poética 1913-1972. El volum, que s’obre amb un apunt biográfic de Célia Riba, néta de l’autora, i amb un próleg incisiu del curador, conté tots els llibres de versos de Clementina Arderiu, editats per D. Sam Abrams a la vista dels manuscrits originals, i es complementa amb un suplement de poemes inédits i uns apéndixs amb altres textos de l’autora i notes de l’editor.
Dóna bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D’esperança l’aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n’era tota
bandera d’estiu.
Somrigué l’infant
a l’adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir…
La cambra vibrava;
Ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l’endevinava?
Fou la galta pàl•lida
que em digué la mort.
Text: