La base de dades de les Lletres Catalanes
També es dedicà a la pintura, predominantment a la decoració d’esglésies. Publicà l’opuscle Poesies valencianes (1755), que recull composicions de circumstàncies i poesies dedicades a la commemoració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer. Algunes d’aquestes obres són interessants pels jocs retòrics que contenen (sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosil·làbiques, etc.). Li són atribuïts, també, diversos col·loquis, que foren editats sense nom d’autor, el més conegut dels quals és el Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.
Nòstron pare Vicent, amb sa gran mà,
al qui bé li demana li fa bé;
al qui es burla, per burla burla té,
i fa de veres mort al qui el mort fa.
Mata la fam de Barcelona en pa,
pronosticant les naus, que cert ho sé;
al moro i al jueu li dóna fe,
al coixo i al tollit lo torna sa.
Li trau al taverner l’aigua del vi;
predica en nostra llengua amb tan gran so,
que tot lo món l’entén, que este és son fi.
Diu que és àngel, i ho dubten sent tan bo;
pregunta-ho a una morta i diu que sí;
i sa gran vida tota és a este to.