Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Editorial:
Primera edició, estrena o emissió: 1919
Ciutat on es publica o estrena: Barcelona
Dades generals Obra vària
Argument
Les Converses filològiques conformen un conjunt d’articles publicats al diari La Publicitat, entre els anys 1919 i 1928. Escrits amb un estil planer, Fabra hi exposava els seus plantejaments sobre el redreçament del català literari o estàndard: insistia en la depuració del català i en la unificació de la llengua, defensava les solucions de l’IEC i resumia els aclariments i les objeccions que extreia de les converses amb els lectors de la publicació.
D’acord amb les dades de Joaquim Rafel (1983: IV i s.), entre 1919 i 1928 es van publicar 841 Converses al diari La Publicitat. Al llarg dels anys, se n’han fet diferents reculls, els més exhaustius i moderns dels quals són l’edició de l’editorial Barcino, entre els anys 1954 i 1956, i la del mateix Rafel, encara pendent d’acabar, entre els anys 1983 i 1984. Com que l’edició de Barcino va ser deliberadament selectiva i la de Rafel només publica les Converses entre 1919 i 1924, molts d’aquests textos no han estat publicats novament des de la seva primera aparició al diari La Publicitat. Afortunadament, es conserven a la biblioteca del Seminari de Romàniques de la Universitat de Barcelona tots els fulls que van servir d’original per a l’edició de Barcino i també els que contenen les Converses originals no publicades.
Fragment Text Literari
Converses filològiques
Una construcció va actualment generalitzant-se en la llengua parlada que caldria combatre per tots els mitjans, començant, naturalment, per evitar-la en absolut en la llengua escrita. És tenir que.
A cada moment sentim, en efecte, expressions com aquestes: Tens que fer-ho, Tenir que treballar, Té que anar-hi, en lloc de Has de fer-ho, Haver de treballar, Ha d’anar-hi. Tals expressions són del tot inadmissibles, i és inexplicable que la llengua escrita les aculli, afavorint així llur propagació.
Tampoc semblen acceptables les construccions, avui ja tan corrents, Hi ha que callar, Hi havia que anar-hi, Hi ha que veure-ho (traduint Hay que callar, etc.).
A mesura que aquestes expressions van generalizant-se recula el verb caldre. La llengua escrita en fa un ús cada dia més limitat. Fa pena de constatar, en la majoria dels originals que passen per les Oficines de l’Institut, l’absència quasi completa del verb caldre, substituït sistemàticament per les perífrasis a què ha de recórrer el castellà per mancança d’un verb equivalent al nostre caldre o al francès: ésser precís, ésser de necessitat que, fer falta que, etc.