Girona de pedra

Afigura’t dos rengles de cases de totes les mides y midetes, que volen mirarhi , an aquest riu, y com que no hi ha lloc per qui’n voldria, s’apreten les unes a les altres ab els brassos y ab els colzes, y estiren el coll pels terrats fins a podershi enquibir. Ne veras algunes que no hi ha pogut treure més que un ull, altres un bras, altres una cama, y per galeries y galeristes, terrats com capses de panses y balcons com gavies de canaris mostren les intimitats. El que li dona pels conills treu una gavia y allí fa la cria; el que li agrada l’esquirol li fa una roda, y roda que rodaras penjat a la galeria; el que té gallines, cap al terrat; el que infants, allí ont volen ells; el que es aimant de les flors, vinguen testos penjats arreu, y el que no té res per penjar, hi estén la roba… diguem-ne blanca; y com que tot això’s destaca de parets torrades pel sol, y teulades de color de suro, y barrequetes ab tubes pera servir.. pera lo que serveixen, la visió és extraordinaria. Ve a ser una gran nierada que viu de sol, de color y de molsa!