L’aroma d’arç IV

1 de setembre (1961)

… passant per la impossible pista muntanyenca que van fer, esmerçant-hi tres hiverns, els vuit homes de Siurana, arribem, en el DKW, amb no poques angúnies, al llogarret encimbellat, «daurat de negre i de vellura». Hi ha cinc famílies que hi viuen tot l’any (en total 17 habitants) i els forasters que hi estiuegen. Hem vist el sonet d’en Carner gravat en el marbre. Les cases han estat reconstruïdes amb molt bon gust. Són totes de pedra. L’esglesiola romànica és de les més pures que he vist mai. D’un ocre daurat, amb un relleu molt ingenu —Crist i els apòstols— al pòrtic. El poble és voltat de cingles, amb pinzellades d’ocre i gris fosc. No és aconsellable per als qui tinguin tendència al vertigen.